Testimonis d'Artistes

Per a la meva professió necessito el cos en plenes condicions. Després d'un doble traumatisme als canells on em vaig haver de sotmetre a dues operacions per reconstruir el lligament escafoïdal, una recuperació òptima m'era indispensable per continuar exercint la meva professió.

Va començar una llarga i dura etapa de treball, amb moments molt difícils i d’altres on vaig poder veure alguns fils d’esperança. La constància, la disciplina i la creença en la teràpia van ser els meus grans aliats, però sobretot la confiança en els professionals que em van ajudar.

«El meu pas per l'Institut ha estat un constant aprenentatge. M'he sentit molt cuidada des del minut zero en un dels moments més durs que pot viure un músic.»

A l'Institut comprenen el que pot significar per a nosaltres qualsevol petit problema que per a algú altre no tindria cap importància.

Vaig sentir un petit bloqueig al polze de la mà dreta. No li vaig donar gaire importància. Ho vaig considerar un problema de manca de tècnica, així que li vaig dedicar més temps de pràctica. No només no va funcionar sinó que va anar a pitjor.

Dono les gràcies a l'Institut de l'Art per haver-me ajudat a salvar la meva passió i expulsar els dimonis de la distonia.

Un dels principals avantatges de l'Institut de Medicina de l'Art és la precisió en la diagnosi, ja que aquesta es basa en el coneixement profund de les tècniques que utilitzem els músics per tocar els nostres instruments.

A l’Institut vaig trobar per fi, i després de molt de temps, algú que m’escoltava, entenia l’idioma que jo parlava i no li pareixia que les coses que jo li explicava eren d’un desequilibrat o d’algú que no volia anar a treballar.

He estat durant 2 anys amb sensacions estranyes i cada vegada pitjor. Vaig arribar a pensar a deixar la trompa. Ho vaig passar malament doncs la meva feina és la meva passió.

El 1990 vaig haver d'abandonar la idea de dedicar-me professionalment al piano degut a un misteriós problema de mobilitat al dit 2 de la mà esquerra que cap metge va saber diagnosticar ni, de bon tros, tractar.

«Descobrir l'Institut de l'Art va marcar un abans i un després en la meva vida com a músic. La recuperació va ser exigent, però el resultat va fer que tot valgués la pena.»

He trobat molt de rigor professional a l'hora de tractar una lesió, una qualitat humana excel·lent, tant per part mèdica com de les fisioterapeutes, i una atenció molt personalitzada que en tot moment m'ha fet sentir tranquil respecte a l'evolució de les lesions tractades.

«L'equip té un coneixement precís de les exigències de cada instrument. M'han ajudat a retrobar el confort i la seguretat tocant.»

A l'Institut hi he trobat un ambient acollidor i positiu que, sens dubte, contribueix a la recuperació terapèutica.

«A l'Institut no només analitzen la lesió física, sinó també la teva relació amb l'instrument, la postura i la mecànica interpretativa.»

Tenen un coneixement profund de la naturalesa, l'eficacia i l'alt rendiment del moviment locomotor utilitzat per a tocar un instrument musical.

La nostra feina de titellaire ens fa disfrutar des de fa molts anys, però quan s’abaixa el teló.... colze de golfista, túnel carpià, cervicals garratibades,... un mal per a cada espectacle!

«L'Institut és la joia de la corona per convertir-se en un músic nou, més conscient i més humà envers l'estudi i la música.»

«La distonia no va aconseguir fer-me perdre la passió per la música, i al final n'he sortit guanyador. L'Institut és una excel·lència mundial.»

Els primers símptomes es van manifestar l'any 2002. No hi havia percepció de dolor i consistien en una pèrdua gradual de les habilitats motores observable només sobre l'instrument.

Després d'una intervenció quirúrgica complexa a la cara per un tumor facial i haver estat 8 mesos sense poder tocar els cirurgians que m'havien operat no podien ajudar-me en com havia de procedir a la meva rehabilitació.

Precisament la nit abans de ser diagnosticat d'una Distonia Focal vaig tenir la sort de conèixer per internet l'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art.

Poder anar a un lloc que sàpiguen del què estan parlant, és perfecte! Que no cal intentar explicar què vol dir fer teatre de creació, de gest, visual... però actuar bàsicament!

Com a ballarí he patit força lesions, que habitualment intento curar amb els meus limitats coneixements.

«A l'Institut et sents comprès des del primer minut: adapten la medicina a la realitat quotidiana del músic concertista.»

Em van diagnosticar distonia focal al maig de 2006, a la mà dreta. Em va afectar a diverses activitats de la vida quotidiana, com escriure en l'ordinador o afaitar-me, i em va incapacitar completament per a poder tocar el piano.

L'equip de l'Institut m'ha ofert sempre una atenció personalitzada i específica al moment.

Fa uns anys se’m va deformar el dit anular de la mà esquerra, cosa que m’impedia cada vegada més la capacitat de tocar un instrument de corda.

La primera vegada que vaig entrar a l'Institut tenia molta por. No sé per què, però sabia que seria possiblement l'última carta que em quedava per jugar.

M’han ofert una atenció especialitzada en l’àmbit de la música, un tracte personalitzat i la integració de la feina en la pròpia teràpia.

Avui ja torno a tocar amb la Unió Musical del Bages i tinc millor tècnica que quan em va començar tot.

«Una experiència molt positiva: sempre m'he sentit ben assessorat i acompanyat. A l'Institut et tracten de debò com una persona.»

Vull compartir una experiència personal que espero pugui resultar d'utilitat.

Entre els anys 2002 i 2003 vaig tenir la immensa fortuna de veure'm immers en una gran gira que em va portar a tocar per tota la geografia del país i també per Amèrica. Era una cosa amb el que havia somiat des de petit. Tocar en directe, viatjar i fer de la música la meva vida.

El més important és la presència del doctor D. Jaume Rosset. Posseeix uns coneixements profunds en l'àmbit de la medicina especialitzada en les lesions que caracteritzen els músics.

A l’Institut hi he trobat una atenció completa, professional i personal, mèdica i fisioterapèutica així com respecte i comprensió amb l'art i l'artista.

Al centre hi vaig trobar una atenció molt acurada perquè respecteu els ballarins, els artistes,...

L'amable i càlida acollida en el seu centre i el seu sincer suport són molt importants durant el temps necessari per a la curació.

Vaig arribar a la clínica desesperada, amb la mà paralitzada, sense saber què em passava.

Vaig superar el repte més gran de la meva vida com a instrumentista. Vaig guanyar la batalla contra la distonia focal.

No vaig poder ser en millors mans, 100% recomanat!

«M'he sentit molt acompanyada en la meva recuperació com a ballarina. Entenen a la perfecció el cos i el moviment escènic.»

Hem arribat a la Meta. Després de gairebé quatre anys intensos de treball, podem dir que la distonia ha quedat desterrada, potser en un lleu record, potser en el no res.

Estic totalment recuperat de la meva distonia de l'embocadura amb unes sensacions al·lucinants.

«Recomano l'Institut per la seva immensa atenció i disposició a ajudar. Destaquen tant per la seva professionalitat com per la seva gran humanitat.»

A l'Institut saben entendre totalment la situació en la qual es troba cada persona, sobretot en l'àmbit musical que és el que jo conec.

El 2017 vaig començar a sentir un problema motor al quart i cinquè dit de la mà dreta que va anar augmentant.

Una excel·lent operació no val per a res sense una excel·lent rehabilitació. I això és el que ofereix l'Institut a cada músic.

Quan he estat tractat en altres centres he trobat a faltar una atenció específica a la causa de l'origen del problema fet que provocava que les solucions que se m'oferien no fossin les adequades.

L'Institut ofereix una gran professionalitat, competència, capacitat per a resoldre problemes i sinceritat amb el pacient.

«Una referència imprescindible per a qualsevol músic de vent: comprensió immediata del problema i un tractament impecable.»

Ara, 7 anys després d'aquell dia, i 2 anys i mig després de començar el tractament, puc dir que estic curada, puc dir adéu al que va ser un malson durant molt de temps.

Un coneixement adequat de la tècnica de la dansa és molt important a l'hora de prevenir lesions. Però la rutina dels ballarins comporta l'ús del cos humà a nivells tan intensos, que sovint no és suficient.

«Gràcies a la teràpia i a la reeducació del gest al piano he pogut reprendre la meva activitat amb total confiança i comoditat.»

«Avui estic completament curat i puc fer gires internacionals com a guitarrista solista sense cap problema. El meu nivell tècnic és millor que mai.»

L'Institut de Fisiologia i Medicina de l'Art a Terrassa és sinònim d'excel•lència en el tractament de les diverses patologies dels músics.

L'Institut és un centre especialitzat en malalties professionals de la música i la dansa que dóna una resposta mèdica a problemes específics de la nostra professió.

Mai m'havia plantejat la lesió com una possibilitat en la meva carrera com a músic, fins que em va passar a mi.

A l'abril del 2012 vaig ser operada d'un tumor benigne a la glàndula paròtida. Tot va anar molt bé i la recuperació va seguir el seu procés correctament. Un cop van passar tres mesos, veia que a nivell d'articulació (que és on m'afectava per a poder cantar), no avançava ja que la musculatura estava molt tensa i a l'hora de vocalitzar i començar a cantar em feia dolor.

«L'orgue exigeix una coordinació física global única: l'Institut m'ha aportat una visió preventiva i curativa inestimable.»

«Els músics, igual que els esportistes d'elit, necessitem un seguiment físic especialitzat. Trobar l'Institut des del principi va ser clau.»

Valoro molt que se m'informi, clarament i entenedora, de la problemàtica que pateixo i les solucions que es poden buscar. A l'Institut hi he trobat aquesta informació conjuntament amb una atenció molt personalitzada i un nivell molt alt de professionalitat de l'equip.

L'Institut és un espai on et trobes còmode, on et sents comprès, on saps que t'entendran.

«Des del primer moment sents que t'entenen. El seguiment mèdic posterior per videoconferència des d'Alemanya ha estat impecable.»

El fet que l'Institut estigui especialitzat en el diagnòstic i tractament de lesions específiques dels ballarins fa que la solució a una patologia no sigui simplement el "deixar de ballar" que he sentit a altres centres.

«A l'Institut entenen de manera específica els problemes dels músics. El seu acompanyament va ser clau per superar la meva lesió al llavi.»

Al centre he trobat una professionalitat i comprensió de l'ús del cos (a nivell muscular i neurològic) i en l'activitat artística que no havia trobat mai a cap altre lloc.

Hi he vist tractar molts tipus de patologies, de petits problemes a tractaments de recuperació molt complicats.

Vaig consultar l'Institut de Medicina de l'Art després d'haver passat més de 10 mesos sense poder tocar, anant d'especialista en especialista, sense que cap d'ells em sabés explicar el problema i la seva solució.

Vaig descobrir noves i molt interessants perspectives sobre com tocar i estudiar, especialment en relació amb la tècnica de l’aprenentatge diferencial.

«La meva experiència a l'Institut m'ha permès tornar a actuar en públic després de més de 30 anys d'inactivitat. Per a mi ha estat com una glacera que començava a desfer-se a poc a poc.»

Vaig assolir el 100% de la meva recuperació. Gràcies infinites.