Kreshnik Berisha

Vaig superar el repte més gran de la meva vida com a instrumentista. Vaig guanyar la batalla contra la distonia focal.

Els primers símptomes van aparèixer en un període en què tocava l’instrument sota emocions, conductes i pensaments negatius, a més d’estar sotmès a una pressió psicoemocional. En comptes de moure’s amb fluïdesa pels trasts de la guitarra, el dit petit de la mà esquerra va començar a moure’s de manera incontrolada.

Vaig fer-me diverses proves mèdiques a Kosovo, on vaig ser examinat per diferents metges que, malauradament, no van ser capaços de donar una explicació ni un diagnòstic per a la meva condició. Això era perquè els símptomes només es manifestaven mentre tocava l’instrument i no en cap altra circumstància.

No obstant això, gràcies a internet, un dia vaig topar amb l’Institut de l’Art. Vaig demanar una visita amb en Jaume Rosset i Llobet de seguida, i allà va ser on, finalment, les coses van començar a tenir sentit. Va ser en aquell moment que vaig sentir parlar per primer cop de la distonia focal, i allà mateix me’n van fer el diagnòstic. També vaig conèixer la teràpia que han desenvolupat específicament per ajudar persones amb distonia focal. Després d’aquella conversa, vaig sentir tanta esperança que vaig comprendre que el camí adequat cap a la meva recuperació completa passava per l’Institut de l’Art, a Terrassa.

Durant l’estada a Terrassa, vaig començar la teràpia amb la Sílvia Fàbregas i Molas, que m’ha anat guiant pas a pas durant dos anys. Amb la seva saviesa, senzillesa, seguretat, fiabilitat, suport, companyia i calidesa, vaig arribar a sentir que em coneixia millor que alguns dels meus amics i familiars més propers.

"Al llarg de la teràpia, vaig aprendre molt sobre com relacionar-me amb l’instrument de manera segura i saludable, tant física com mentalment. La distonia focal m’ha convertit en un professor molt millor; també m’ha aportat una nova mirada sobre l’instrument."

Recomano molt sincerament l’Institut de l’Art a tots els instrumentistes de Kosovo i d’arreu del món que puguin enfrontar-se a qualsevol tipus de problema o lesió física relacionada amb la pràctica instrumental. Estareu en bones mans, amb professionals que coneixen el detall de cada moviment abans que hàgiu tocat ni una sola nota.

Des del fons del meu cor, gràcies a l’Institut de l’Art i a la Sílvia Fàbregas per la teràpia única que han creat per tractar la meva condició, però, sobretot, per haver-me retornat el control i la precisió sobre la mà.