Stefan Scheleich

Vaig descobrir noves i molt interessants perspectives sobre com tocar i estudiar, especialment en relació amb la tècnica de l’aprenentatge diferencial.

Pel que puc veure, la història de la meva distonia sembla força típica del que han de patir molts músics quan s’hi enfronten: al començament, alguns problemes més o menys petits en els patrons motors de la mà dreta; després, dificultats serioses per tocar certes peces del meu repertori; més endavant, aparició de rampes incontrolables mentre tocava —al principi només en alguns arpegis, trèmolos, etc.— i, finalment, fins i tot en passatges lents i senzills. Vaig haver de cancel·lar concerts, deixar de tocar música de cambra i, al final, fins i tot tenia problemes per tocar amb els meus alumnes a l’escola. Un desastre que es va allargar més de sis anys.

També els intents que vaig fer per resoldre aquests problemes probablement seran familiars a molts músics que lluiten contra la distonia: primer, provar digitacions i tècniques diferents; després, fer sessions de reeducació amb la metodologia “Dispokinesis”; més tard, injectar Botox; i tornar a canviar la tècnica… Algunes d’aquestes coses van ajudar durant un temps, però al final els problemes van empitjorar… Fins que vaig començar el tractament a l’Institut de l’Art, a Terrassa.

"Ara, després del tractament a l’Institut de l’Art, puc dir que aquella etapa de la meva vida ha acabat i que la meva distonia està curada al 100%!"

Per mi no ha estat un camí fàcil, però amb l’ajuda, la paciència i l’amabilitat de la Sílvia Fàbregas i Molas i del Dr. Rosset Llobet, vaig aconseguir tirar endavant i superar aquesta malaltia. I encara més: vaig descobrir noves i molt interessants perspectives sobre com tocar i estudiar, especialment en relació amb la tècnica de l’aprenentatge diferencial. La manera de treballar amb el cos i la música que vaig aprendre a Terrassa ha enriquit de debò la meva relació amb la guitarra i amb l’aprenentatge musical. Ha estat i continua sent un regal molt important per a la meva vida, i n’estic profundament agraït. Moltes gràcies!