Antimo Chiariello

Antimo

Guitarrista amateur.

Dono les gràcies a l'Institut de l'Art per haver-me ajudat a salvar la meva passió i expulsar els dimonis de la distonia.

La música és una passió que sempre m'ha acompanyat i ho farà per sempre, a través de les seves formes profundes, autèntiques i variades, que s'amaguen darrere d'una guitarra...

Jo no sóc un guitarrista professional ni toco a un altíssim nivell. Sempre he tocat, en primer lloc (ho admeto egoistament), per a mi mateix, potser per intentar fer parlar la meva ànima i per ser més constructiu als seus capricis. A continuació per a tots els demés. Això també inclou l'intercanvi i el divertiment.

Vaig començar a notar problemes en els moviments de la mà esquerra mentre tocava: el dit anular es movia malament i fora de temps, esdevenint una càrrega per a tota la mà que va arribar al punt de no ser capaç de fer ni tan sols un dels acords més simples.

Va ser difícil per a mi explicar tot això als demés i sobretot "explicar-m'ho a mi mateix". Em vaig trobar en una lluita contra un dimoni invisible que estava lluny de la meva part conscient.

A Itàlia vaig ser visitat per diversos especialistes: traumatòleg, neuròleg, cirurgià de la mà. No vaig rebre cap explicació ni un diagnòstic per al meu problema. Fins que un dia, gràcies a les investigacions per Internet i alguns amics que jo coneixia, i als qui agraeixo el seu consell, vaig poder trobar informació sobre l'experiència de l'Institut de l'Art. Al seu web definien amb precisió tots els meus símptomes. Vaig sentir des del principi que el camí de la recuperació es trobava a Terrassa, a l'Institut de l'Art.

Vaig concertar amb ells una visita i em van diagnosticar "distonia focal" a la mà esquerra. Després va venir el tractament. El Dr. Rosset, la Sílvia Fàbregas i tot el personal de l'Institut de l'Art s'han mostrat com uns amics comprensius que t'ajuden i que entenen els problemes dels seus pacients.

Vaig seguir el tractament assignat i els exercicis diaris durant un any i ara puc dir que estic curat. La mà ha recuperat un nou programa motor que havia estat "corromput".

Ara he tornat a tenir allò que desitjava: una mà lliure i relaxada sobre aquelles sis cordes: la resta és extra.

Dono les gràcies a l'Institut de l'Art per haver-me ajudat a salvar la meva passió i expulsar els dimonis de la distonia. Després d'aquest cicle i aquesta experiència em sembla que he adquirit una "consciència" diferent i més profunda.